dissabte, 12 de maig de 2018

Cachinnans: resum de l'hivern 2017-2018

Deixo un foto-resum dels gavians caspis (Larus cachinnans) que he pogut veure aquest hivern a la província de Girona, principalment a l'abocador de Pedret i Marzà. 
He mirat de seleccionar les fotografies que mostren millor els caràcters identificatius de l'espècie, principalment en vol. Sense ànim de voler ensenyar res a ningú (hi ha blogs i webs on s'explica molt bé com identificar l'espècie), miraré de comentar aquests caràcters per diferenciar-los dels "nostres" gavians argentats.



Abocador de Pedret i Marzà, 07/12/2017:

1 exemplar de 1cy. A primer cop d'ull, salta a la vista el cap en forma de pera, l'ull fosc i l'estructura, diferent a la de les michahellis. 




A posteriori, en vol, es veuen bé les infracobertores alars clares, tot i no ser un exemplar especialment blanc en axiles i infracobertores.
També es pot apreciar el "venetian blind" a les primàries internes i unes rectrius amb una ampla banda terminal fosca, seguida d'un vermiculat que va de més a menys intens en direcció al carpó.









Les grans cobertores típiques: més desgastades del que tocaria per un michahellis. El dibuix de les escapulars també quadra perfectament. És remarcable l'aspecte diferent que pot tenir un mateix exemplar si té el coll arronsat o més estirat: comparant aquesta foto amb la primera, sembla que es tracti d'individus diferents, tot i ser el mateix.












Abocador de Puigpalter, 11/01/2018:

2 exemplars de 1cy, vistos simultàniament a diferents punts de l'abocador, amb en Gerard Dalmau.
A l'hora de detectar un cachinnans de 1er hivern a aquesta època de l'any, el primer que ha de cridar l'atenció és el cap blanc i "net" de l'ocell, amb l'ull completament fosc i sense "ombres". Després, seguir amb escapulars (amb taques no tan marcades i fosques com els michahellis), i les grans cobertores i terciàries, amb un desgast evident. Estructura, longitud del tars, bec allargat i sense gonis marcat, i axil·lars clares, etc. acabaran de confirmar o no si es tracta d'un gavià caspi.
Molts d'aquests caràcters només es poden veure amb les ales obertes. És per això que de vegades cal esperar (tot sovint, força estona) fins que decideix volar per fotografiar-lo i poder confirmar la Id.
El cachinnans està a la part dreta de la foto, mirant cap a l'esquerra. El cap blanc crida l'atenció, així com les escapulars molt més clares que els altres michahellis de 1er hivern.
Venetian blind visible (finestra pàl·lida de les hemibanderes internes de les primàries internes), i rectrius amb el patró típic abans esmentat.




Jizz clarament diferent als michahellis, amb la "popa" baixa i el pit poc marcat. Terciàries desgastades, amb els marges clars. 

Ull completament negre i bec amb la base rosada.







Abocador de Pedret i Marzà, 10/02/2018:

1 exemplar de 1cy. En aquest, ressalta "l'efecte collar": la diferència sobtada de colors entre les plomes del cap, totalment blanques, i les de la resta del cos. També crida l'atenció el bec, potent i llarg



Venetian blind i rectrius pròpies de l'espècie i l'edat.








Grans cobertores molt desgastades, i axilars i infracobertores alars pàl·lides. També es veu bé el dibuix característic de les rectrius, així com el bec allargat.









Les grans cobertores estan realment gastades, amb els marges pàl·lids.









Abocador de Pedret i Marzà, 29/03/2018:

1 exemplar de 1cy. Altre cop, molt patent "l'efecte collar", juntament amb unes axilars, bec i ulls bons per cachinnans.


En aquesta foto es veu pràcticament tot el necessari per identificar-lo: bec allargat i recte, ull fosc, axil·lars clares, rectrius amb una banda terminal ampla i el vermiculat propi, grans cobertores i terciàries desgastades i venetian blind.



El jizz propi de cachinnans i el "collar" fosc fa que cridi l'atenció.


A principis de primavera cal vigilar molt per evitar possibles confusions. Hi ha michahellis amb el plomatge molt desgastat i cap completament blanc, que poden portar a identificacions errònies. És en aquesta època quan la fotografia de les ales obertes és pràcticament imprescindible per una correcta identificació.


Al centre, el cachinnans ensenyant axiles clares i l'ampla banda terminal de la cua. A la seva esquerra, un michahellis dels que poden portar fàcilment a confusions. Els caps clars i ulls foscos d'ambdós exemplars són pràcticament idèntics, però les escapulars de l'exemplar de l'esquerra ja no encaixen.

Una foto, crec, molt instructiva. A l'esquerra el cachinnans, i a la dreta el michahellis. La diferència entre colors a les axil·lars és evident. També el venetian blind. Si ens fixem en les grans cobertores, el cap i l'ull, pràcticament no hi ha diferències; d'aquí la importància de les fotografies amb les ales obertes. Sí que salta a la vista la diferent muda en escapulars, molt més avançada en el cas del michahellis.







Si s'aconsegueix veure la cua desplegada, també pot ser de gran ajuda.

Tot plegat es pot resumir dient que cal tenir en compte força aspectes abans de donar per bo un ocell, i com a norma general cal ser molt prudent. Podríem dir que ha de complir un conjunt de condicions que no sempre són fàcils d'observar i avaluar. Es pot donar la circumstància, com en la foto comentada anteriorment, que un exemplar tingui uns quants caràcters propis de cachinnans, però d'altres no, i acabi tractant-se d'un michahellis. Per no parlar del tema de l'hibridació entre cachinnans, michahellis i argentatus en totes les seves combinacions, i el resultat de la qual encara ara crea confusió entre els experts. Hi ha exemplars que simplement no es poden classificar amb seguretat en cap espècie.